Informació per al contribuent

ICIO Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres

L'Impost sobre construccions, instal·lacions i obres està regulat als articles 100 a 103 del Text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.

Definició

L'ICIO és un tribut municipal que els ajuntaments poden exigir si prèviament ho han decidit així i han aprovat l'Ordenança fiscal corresponent.

L'ICIO s'ha de pagar per la realització dins del terme municipal de qualsevol construcció, instal·lació o obra per a les quals calgui obtenir una llicència urbanística o presentar una declaració responsable o una comunicació prèvia.

L'obligació de pagar-lo neix al moment d'iniciar la construcció, instal·lació o obra, encara que no s'hagi obtingut la llicència corresponent o no s'hagi presentat la declaració responsable o la comunicació prèvia.

Qui l'ha de pagar?

Com a subjectes passius contribuents, les persones físiques, jurídiques i entitats de l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que siguin els propietaris de la construcció, instal·lació o obra, encara que no ho siguin de l'immoble sobre el qual es fa. Hom considera propietari de la construcció, instal·lació o obra qui assumeix la despesa de realitzar-les.

Si la construcció, instal·lació o obra no es fa pel propietari d'aquestes, seran subjectes passius en qualitat de substituts del contribuent els que sol·licitin les llicències corresponents o realitzin les construccions, instal·lacions o obres. Els substituts poden demanar al contribuent la quota tributària abonada.

Liquidació de l'impost

La base imposable de l'ICIO està constituïda pel cost real i efectiu de la construcció, instal·lació o obra, que s'assimila al cost d'execució material, dins del qual no s'inclouen els honoraris professionals satisfets per la redacció del projecte d'obres, ni els abonats per la direcció tècnica, ni els tributs relacionats amb la construcció, instal·lació o obra ni qualsevol altra despesa que no tingui la consideració de cost d'execució material.

La quota tributària és el resultat d'aplicar el tipus de gravamen vigent al moment d'iniciar la construcció, instal·lació o obra sobre la base imposable.

Els ajuntaments poden regular a l'Ordenança fiscal les bonificacions que preveu la normativa reguladora de les Hisendes locals, així com la deducció en la quota íntegra o bonificada de l'ICIO de la quantitat satisfeta en concepte de taxa per l'atorgament de la llicència urbanística corresponent.

Al moment d'atorgament de la llicència o, si no ha estat el cas, al moment d'iniciar la construcció, instal·lació o obra, els ajuntaments exigeixen un pagament a compte, ja sigui mitjançant una liquidació provisional o, si l'Ordenança fiscal ho estableix d'aquesta manera, mitjançant una autoliquidació que ha de presentar l'obligat al pagament de l'ICIO. El pagament a compte es calcula a partir del pressupost de les obres o dels mòduls que recull l'Ordenança fiscal, si s'ha establert aquest segon sistema.

Un cop finalitzades les obres, i prèvia comprovació administrativa, l'ajuntament practicarà la liquidació que calgui, de la qual pot resultar una quantitat a tornar al subjecte passiu o bé una quantitat addicional a ingressar per aquest. És per aquest motiu que les ordenances fiscals exigeixen que el subjecte passiu presenti, dins del mes següent a l'acabament, una declaració on faci constar el cost real i efectiu de l'obra executada, a la qual ha d'adjuntar la documentació acreditativa.


Informació per al contribuent

93 202 98 02

De dilluns a diven. de 8:15 a 14:15
Dilluns i dimarts de 15:30 a 17:15